7/21/2010

Sopar fora

La veritat és que sortim en molt poques ocasions a sopar fora amb els nens. L'Adrià no pot menjar gairebé res del que hi ha a la carta i també hi ha el risc de contaminació de làctics per contacte (ús d'una espàtula, cullera.... que hagi tocat làctics, per exemple). També ens tira endarrera el fet que normalment no pot controlar la ràbia de veure com ell està limitat a un únic plat possible mentre que la resta triem entre molts i mengem coses per les quals ell sent veritable atracció.
Tot i això, darrerament hem sortit més que en èpoques anteriors. Hem de dir que cada vegada s'agafa millor la limitació alimentària i el seu comportament és més adequat. Però cal admetre que quan sortim fora l'Adrià sempre pren algun aliment que pot contenir algun làctic, de fet, no podem comprovar-ho mai perquè aquesta informació no sol estar disponible. Em refereixo a si el pà és del tipus congelat que porta algun conservant làctic, per posar un exemple.
Ara ja fa sis anys que tenim un fill al·lèrgic i ho portem amb tota naturalitat però no podem baixar mai la guàrdia. Ara està de campus d'estiu i hem hagut d'explicar que és al·lèrgic als monitors, com sempre. Estem una mica tranquils perquè no els donen aliments!
I que consti que no ens queixem... ja signem si això és tot el que ens ha de fer patir amb els nostres fills!

7/02/2010

No li acaba de fer el pes

Ara ja fa uns mesos que l'Adrià pot menjar ou molt i molt cuit. Doncs bé, resulta que no li senta encara gaire bé. Quan menja truita (de patates per exemple) té reaccions cutànees i també una mica de mal de panxa. D'aquesta manera ell li ha agafat por a l'ou i no hi ha manera que en mengi gaire.
En definitiva, si portava més de 5 anys sense menjar ou.... que continuï igual, no?