No ens ho podem creure

El dijous passat vam passar el matí a l'Hospital de dia Sant Joan de Déu. Érem a la secció d'al·lergologia infantil. Es tractava que l'Adrià tastés, per primera vegada a la seva vida, llet de vaca. El dia abans el David i jo vam trigar a conciliar el son perquè estàvem nerviosos. Ni nosaltres mateixos estàvem segurs que fos necessari donar-li llet de vaca. Crèiem que reaccionaria malament perquè feia escassos dos mesos havia tingut erupció cutània per contacte amb làctics, així que, res ens feia pensar que hagués anat a menys, això de la seva al·lèrgia. Si no fos perquè l'al·lergòloga ens havia dit cinc mesos abans que l'índex d'al·lèrgia de l'Adrià havia baixat tant que es podia plantejar la provocació de làctics.

Els dies abans vam estar fent esforços titànics perquè l'Adrià no percebés els nostres nervis i neguits. No sé si ens en vam sortir ja que ell també semblava nerviós i no parava de repetir que ell no tastaria la llet. Especialment durant el matí del dia "D". Crec que ell, com nosaltres, tenia sentiments contradictoris. D'una banda, la il·lusió que li feia pensar que, si tot anava bé, podria menjar exactament igual que l'Aina i el David. De l'altra, la por que tingués una reacció al·lèrgica i que descobrís decebut que continuava sent al·lèrgic a la proteïna de llet de vaca.

El dijous al matí el David estava molt nerviós. L'Adrià tenia mal de panxa i descomposició precisament també perquè estava molt nerviós. Jo tenia molt mal de panxa, segurament també pels nervis que portava. Però malgrat els nervis, ens vam presentar puntualment a l'hospital. Els 20 minuts de retard, pocs pel que era habitual a al·lergologia, van fer-se eterns. Finalment van cridar-nos i, només entrar, vam comentar que l'Adrià tenia descomposició. Altra vegada sentiments contradictoris. D'una banda, el desig que ens diguessin que amb descomposició no se li podia fer la provocació. De l'altra, la decepció que tindríem si no li podien fer la prova ja que portàvem molts anys desitjant que l'al·lèrgia desaparegués. L'al·lergòleg adjunt va respondre que se li podia fer, que només calia anotar-ho per tenir-ho present.

Tot seguit la infermera ens diu que li ha de posar una via per si calgués donar-li medicació en cas de reacció adversa al prendre llet. L'Adrià sempre ha estat un nen molt aprensiu i aquesta vegada no va ser diferent. En un principi es negava a què li fessin res mentre preguntava incansablement respecte de tot el que estava succeint i per tot el que li havien de fer. Després d'un minut de mostra de força, l'Adrià va accedir a que li posessin la via. Va comportar-se com un home.

Poca estona més tard va arribar el moment de tastar el "Colacao". Només va ser 1 ml, però ens va costar una mica convèncer-lo per aquella lluita interna que ell tenia entre la por i la il·lusió que tot allò li suposava. Se'l va prendre. Mitja hora més tard cap reacció va fer-se visible així que la infermera li va preparar la segona dosi que va ser de 5 ml. Altra vegada mitja hora més tard cap reacció adversa ens va portar directes cap a la tercera dosi de 20 ml. La quarta dosi ja va ser de 60 ml i ens va portar directes cap a l'Escola de l'hospital on l'estona va ser molt més amena gràcies als pallassos, al joc de l'oca, a un joc d'agudesa visual i, finalment, als jocs a l'ordinador que tant apassionen l'Adrià.

Va arribar el migdia i, amb ell, la darrera visita a al·lergologia. Com que no hi va haver cap reacció, ens van dir que durant el mes que faltava per anar a visita a consultes externes li podíem anar introduint els làctics mica en mica per veure com els tolerava. En aquell precís instant tots tres sentíem tanta emoció que ens va costar molt esperar a sortir de la consulta per fondre'ns en una forta abraçada. Érem tot emoció i continuem així...

S'acosta el gran dia

Ara feia dies que no compartia res entorn de l'al·lèrgia de l'Adrià. I és que l'estiu ha anat passant tranquil, tal com ho està fent l'entrada a la tardor. Però us preguntareu perquè, si tot està tant tranquil, he volgut escriure després de més de tres mesos de no fer-ho. Es que s'acosta el GRAN DIA!

Bé, jo no el visc com un gran dia. L'Adrià tampoc. Però si tot va bé, potser ens diuen que mica en mica l'Adrià pugui anar tastant làctics. I és que dijous l'Adrià passarà el matí a l'Hospital Sant Joan de Déu tastant llet de vaca! Ell no en té ganes. Són masses les vegades que li ha picat la llengua, el cos i que li ha fet mal la panxa. Jo tampoc tinc ganes. Tinc una mica de por, la veritat. Però ho dissimulo tant com puc i li dic que no cal patir, que si tingués una reacció, a l'hospital ho solucionarien ràpidament.

Els resultats de la prova mereixen una nova entrada que espero fer aquest mateix mes!

El final del camí?

Doncs ara ja fa aproximadament un mes que ens va dir l'al·lergòloga que l'Adrià havia baixat molt l'índex d'al·lèrgia a les proteïnes de la llet de vaca. Que ja podíem fer una provocació de llet a l'hospital per veure què tal reaccionava i, si tot anava com era d'esperar, introduir-li la llet de nou.

La veritat és que no anava preparada per sentir això. Feia 7 anys que anàvem a la mateixa visita per saber els resultats de les analítiques de sang i la resposta era sempre la mateixa: "estem igual que estàvem".

Després de tants anys, ja tenim la rutina més que apresa. Ja sabem el que pot i no pot menjar. Els mejars "Adrià friendly" i els que no en són. La llet de vaca, no ens interessa. De fet, només el David (el pare) en veu de tant en tant quan es prepara un cafè amb llet. La resta de la família prenem llet de soja o d'avena. Resulta que a mi em cau fatal la llet de vaca i, després de llegir sobre què aporta la llet de vaca a les persones, vam decidir que no valia la pena sotmetre els nostres estómacs a digestions de dues hores per un aliment que no ens aportava tan calci com ens havien fet creure, bé, per ser una mica més exactes, el calci que conté no és gaire assimilable pel nostre organisme, així que tampoc va a parar als nostres ossos.

L'Adrià, quan va saber que tastaria la llet a l'hospital, va dir rotundament: "No en vull de llet de vaca". Cal entendre'l. Des que té memòria ha sentit allò de : "alerta Adrià, no toquis que això porta llet de vaca". Ha experimentat com reaccionava el seu organisme davant d'una ingesta làctica accidental i, evidentment, no li havia agradat. I ara una senyora de bata blanca li diu que ha de passar tot un matí a l'hospital venent sorbets de llet cada vegada més generosos i esperar què passa? Ni hablar del peluquín.

La qüestió és que no deixa de ser una bona notícia. Tenim clar que no veurem llet de vaca i que els derivats làctics no formaran part de la dieta dels Sanz-Oliva de forma abundant. Però sí que tindrem a casa productes fins ara prohibits com: olives de qualsevol tipus, embotits, carns elaborades, gelats, galetes, magdalenes, xocolata i un llarg etc. Potser, fins i tot, tasta el formatge i li agrada!

De totes formes, les bones notícies sempre es fan esperar i aquesta no és una excepció. La seguretat social està tan saturada que, tot i saber que fa un mes ja hauria pogut fer el tast controlat de llet, ha d'esperar fins el 13 d'octubre perquè no hi ha cap hora disponible abans. Fill meu, els gelats que fa tants anys que anhel·les hauran d'esperar fins a la tardor. Ara, això sí, si les proves surten bé, et prometo un calaix del congelador ple de diferents gelats perquè tastis tot allò que durant 7 anys no havies pogut tastar.

T'ESTIMO!!!!!

Mal de panxa

Darrerament l'Adrià sembla que menja pitjor. S'atipa ràpid i costa més que s'acabi el plat tot i que ja hem reduït les quantitats. També està començant a dir-nos que té mal de panxa quan ja no vol continuar menjant. Tot plegat bé acompanyat de no guanyar gaire pes, és clar. Va creixent però la bàscula està pràcticament al mateix lloc que fa un any. No sé si arribarem a saber mai si això del mal de panxa és real o fictici, un recurs dels seus més. Amb el tema de l'al·lèrgia se n'aprofita tot sabent que sempre mantenim una lleugera sospita de contaminació làctica del que li donem.