Des de fa escasses dues setmanes, tota la família Sanz-Oliva beu llet de soja i menja iogurts de soja. Com us podeu imaginar, l'Adrià està "super" feliç perquè TOTS bevem i mengem llet de soja com ell. Ara ja no és el "bitxo raro" que ha de veure i menjar diferent. Ara ja no hem de dir allò que tant sonava per casa: "Aina, ves amb compte amb la llet de vaca que tens l'Adrià al costat!".
Jo vaig ser la primera a deixar la llet de vaca. Fa molt de temps, anys, que tinc inflor a la panxa especialment als vespres. Tinc molt sovint grastrointeritis i el metge de família m'ha recomanat en més d'una ocasió que deixi de prendre llet de vaca i els seus derivats. Jo, la veritat, addicta a la llet de vaca i als iogurts, no he fet cas mai. Però després de veure com els meus problemes digestius anaven in crescendo fins a fer els vespres insofribles, vaig decidir intentar-ho. De mica en mica vaig anar veient com fent cafès sols i eliminant completament la llet, la meva situació al vespre millorava. Després vaig començar a notar que el iogurt del vespre (de vaca) em sentava malament. Al vespre els vaig començar a prendre de soja. Fins que a poc a poc vaig prescindir totalment dels iogurts de vaca i em vaig passar a la soja. Em trobo molt millor.
En veure que deixant la llet de vaca em trobava molt millor, vaig pensar en l'Aina. Ella de petita va ser intolerant a la lactosa (sucre present a la llet de vaca) i sempre se la sent dir allò de... "em fa mal la paxa!". Vam donar-li llet de soja per veure si li agradava perquè cal reconèixer que té un gust difícil i t'hi has d'anar adaptant. La sorpresa va ser que li agradava.
Després de tot això, he llegit molt sobre els inconvenients de beure llet de vaca en edat adulta i dels avantatges de les llets vegetals. Només a títol d'exemple, el calci que aporta la llet de soja (especialment les enriquides) és molt més útil per als nostres ossos. D'aquí que a les dones menopàusiques els aconsellin prendre llet de soja per lluitar contra l'osteoporosi.
Si voleu llegir sobre aquest tema: