Vam arribar a les 9 del matí amb un ou dur. Allà li van prendre la pressió i la freqüència cardíaca i tot seguit li van donar una culleradeta de rovell d'ou. Mitja horeta més tard va fer una segona ingesta més quantiosa després de constatar que no hi havia hagut cap reacció adversa amb la primera. Mitja horeta més tard va venir la tercera ingesta i encara una mitja horeta més tard una quarta i darrera ingesta. Vam haver d'esperar una hora per comprovar si hi havia alguna reacció adversa.
Ens van mirar la pressió sanguínia i la freqüència cardíaca i cap a casa.
Hauríem d'estar molt contents però era d'esperar que anés bé. De fet, l'al·lèrgia la té a la clara d'ou, no al rovell. Però per qüestions de seguretat s'exclou de la dieta tot l'ou.
I què ve ara? Doncs el dia 28 de gener farem exactament els mateixos passos però aquesta vegada hem de portar una truita francesa molt i molt cuita. Per tant, tastarà l'ou senser. També caldrà passar el matí a l'hospital de dia (vaja, per posar-li el nom que li donen a Althaïa, en realitat et passes el matí a les comodíssimes cadires de consultes externes!).
Finalment, el dia 15 de febrer tenim hora amb l'al·lergòloga. Suposo que farà una valoració de com ha anat la provocació, ens explicarà els resultats de les analítiques de sang que li vam fer al desembre i ens donarà pautes fins als 2011 que el torni a visitar.
En definitiva, tot un periple!
