Algun dia ens podia passar

El divendres passat vaig fer per dinar salsitxes de frankfurt. Sempre compro les HotDog Viena de Argal que no porten làctic. Resulta que algun d'aquells dies que faig la compra amb un coet al cul vaig comprar enlloc de les Viena, les Queso. Com que mai he estat conscient d'haver fet aquesta compra errònia, resulta que el divendres vaig posar les salsitxes com sempre en una mica d'aigua a bullir. Jo també en vaig menjar i, des de la primera mossegada i perquè jo tampoc prenc làctics, vaig notar un gust estrany. Però ja feia anys que no tenia el gust del formatge entre els que reconec amb facilitat, per tant, vaig continuar menjant fins que al final vaig reconèixer el gust.

Us podeu imaginar la reacció. Mirada d'ipso facto a l'Adrià, crit de: "no mengis salsitxes" i cara d'espant de l'Adrià. La meva reacció va arribar una mica tard perquè només li quedava per menjar un tros de no res de salsitxa que, tal com la llei de Murphy ens ve demostrant, era de formatge. Podia haver-se donat la casualitat que a ell no li hagués anat a parar al plat cap salsitxa de formatge perquè en vaig bullir amb i sense. Però no...

Finalment li vam donar antihistamínic més per calmar la seva por que no pas perquè hagués tingut cap reacció immediata al làctic. El vam deixar tota la tarda a casa per observar si hi havia alguna reacció que, afortunadament, no va arribar. També esperàvem que les defecacions fossin toves però tampoc va ser així.

I ara l'interrogant és: està millor de l'al·lèrgia als làctics perquè no ha tingut reacció o bé el formatge que posen en aquestes salsitxes de tant succedani com és ja no porta ingredients làctics?

L'ou

Mica en mica anem introduïnt l'ou a la dieta de l'Adrià. Realment no li senta especialment bé, sempre diu que té mal de panxa quan en menja. De totes formes, el factor psicològic és important. Si ell veu que menja ou (ou dur a l'ensaladilla russa per exemple) acaba dient que té mal de panxa. Si l'ou se'l meneja en el pastís de xocolata (que finalment puja força gràcies a l'ou) no es queixa de mal de panxa.

Suposo que li hem de donar temps perquè és un aliment que ha tastat per primera vegada amb sis anyets. El cos i la ment se li ha d'acostumar...

Sopar fora

La veritat és que sortim en molt poques ocasions a sopar fora amb els nens. L'Adrià no pot menjar gairebé res del que hi ha a la carta i també hi ha el risc de contaminació de làctics per contacte (ús d'una espàtula, cullera.... que hagi tocat làctics, per exemple). També ens tira endarrera el fet que normalment no pot controlar la ràbia de veure com ell està limitat a un únic plat possible mentre que la resta triem entre molts i mengem coses per les quals ell sent veritable atracció.

Tot i això, darrerament hem sortit més que en èpoques anteriors. Hem de dir que cada vegada s'agafa millor la limitació alimentària i el seu comportament és més adequat. Però cal admetre que quan sortim fora l'Adrià sempre pren algun aliment que pot contenir algun làctic, de fet, no podem comprovar-ho mai perquè aquesta informació no sol estar disponible. Em refereixo a si el pà és del tipus congelat que porta algun conservant làctic, per posar un exemple.

Ara ja fa sis anys que tenim un fill al·lèrgic i ho portem amb tota naturalitat però no podem baixar mai la guàrdia. Ara està de campus d'estiu i hem hagut d'explicar que és al·lèrgic als monitors, com sempre. Estem una mica tranquils perquè no els donen aliments!

I que consti que no ens queixem... ja signem si això és tot el que ens ha de fer patir amb els nostres fills!

No li acaba de fer el pes

Ara ja fa uns mesos que l'Adrià pot menjar ou molt i molt cuit. Doncs bé, resulta que no li senta encara gaire bé. Quan menja truita (de patates per exemple) té reaccions cutànees i també una mica de mal de panxa. D'aquesta manera ell li ha agafat por a l'ou i no hi ha manera que en mengi gaire.

En definitiva, si portava més de 5 anys sense menjar ou.... que continuï igual, no?

L'al·lèrgia a l'ou

Tal com explicava a la darrera entrada, a l'Adrià li han fet la provocació a l'ou. El primer dia va menjar durant tot el matí (4 hores) el rovell de l'ou ben cuit. Tot va anar bé.

Uns dies més tard va menjar-se una truita francesa d'un ou molt i molt cuita. També va anar tot bé.

L'al·lergòloga ens va dir que a partir d'ara ja pot menjar ou molt i molt fet i com a màxim la quantitat d'un ou en un menjar i com a màxim en un dia. Ell està molt content, molt! Però la veritat és que el seu organisme no està acostumat a menjar ou i de moment sembla que li provoca una mica de mal de panxa.

Finalment, una bona notícia....

Provocació rovell d'ou

El dijous dia 14 de gener vam passar el matí a l'hospital de dia d'al·lergologia. El tema era que l'Adrià tastés el rovell d'ou per primera vegada.

Vam arribar a les 9 del matí amb un ou dur. Allà li van prendre la pressió i la freqüència cardíaca i tot seguit li van donar una culleradeta de rovell d'ou. Mitja horeta més tard va fer una segona ingesta més quantiosa després de constatar que no hi havia hagut cap reacció adversa amb la primera. Mitja horeta més tard va venir la tercera ingesta i encara una mitja horeta més tard una quarta i darrera ingesta. Vam haver d'esperar una hora per comprovar si hi havia alguna reacció adversa.

Ens van mirar la pressió sanguínia i la freqüència cardíaca i cap a casa.

Hauríem d'estar molt contents però era d'esperar que anés bé. De fet, l'al·lèrgia la té a la clara d'ou, no al rovell. Però per qüestions de seguretat s'exclou de la dieta tot l'ou.

I què ve ara? Doncs el dia 28 de gener farem exactament els mateixos passos però aquesta vegada hem de portar una truita francesa molt i molt cuita. Per tant, tastarà l'ou senser. També caldrà passar el matí a l'hospital de dia (vaja, per posar-li el nom que li donen a Althaïa, en realitat et passes el matí a les comodíssimes cadires de consultes externes!).

Finalment, el dia 15 de febrer tenim hora amb l'al·lergòloga. Suposo que farà una valoració de com ha anat la provocació, ens explicarà els resultats de les analítiques de sang que li vam fer al desembre i ens donarà pautes fins als 2011 que el torni a visitar.

En definitiva, tot un periple!